Cami que calla fragàncies en silenci, 
parlen les flors, 2006

Un munt de coses

     El basar del desig (Catalano) di Marga Perera
L'obra actual de Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) és una reflexió sobre la pintura 
i també sobre la societat contemporània, basada en el mercantil i en l'espectacle. 
No utilitza ni teles ni pinzells, però aconsegueix un efecte pictòric creant formes 
amb bosses de plàstic i llum: un veritable simulacre; és molt conceptual, molt innocent... 
però tan pervers com el simulacre platònic. Les bosses de plàstic de la compra, que son 
ja una icona de la vida quotidiana i de la societat de consum, amb el turisme han 
esdevingut un signe del mercat globalitzat; son el signe d'un basar de desitjos: 
llums i ombres del comerç i del consumisme. Pasqualotto deforma les bosses fins a 
donar-les una nova forma, comprimint-les entre planxes de metacrilat, i en il·luminar-les, 
apareixen com a vitralls, resplendint llavors el simulacre: no és pintura, tan sols n'és 
la seva aparença, i per tant, molt més il·lusionista i molt més metafísica.
Les bosses, com a portadores de llenguatge amb paraules del seu país d'origen, son una 
imatge de la riquesa i la diversitat cultural. Cada llengua és signe d'identitat del 
univers propi d'una cultura, i les llengues minoritàries son un patrimoni amenaçat per 
la mundialització. Les dues obres d'aquesta exposició son de bosses amb paraules en 
català, llengua oficial a Espanya juntament amb el castellà i, com les altres llengües 
romàniques, nascuda de l'evolució del llatí entre els segles VIII i X, com a resultat de 
la romanització de la mar Mediterrània. 
Per altra banda, les bosses de plàstic de Mario Pasqualotto se situen 
en la memòria històrica de l'origen del comerç a la conca mediterrània, per on van navegar 
els mercaders fenicis relacionant els pobles amb el comerç i l'alfabet. I va ser en aquest 
mar regnat per Posidó, on les naus eren impulsades per l'alè d'Èol mentre cantaven les 
sirenes, on van néixer els déus, els mites, la cultura i un tresor multilingüístic 
que cal preservar.

El bazar del deseo (Spagnolo) di Marga Perera
La obra actual de Mario Pasqualotto (Barcelona, 1953) es una reflexión sobre la pintura 
y también sobre la sociedad contemporánea, basada en lo mercantil y en el espectáculo. 
No utiliza ni lienzos ni pinceles, pero consigue un efecto pictórico creando formas con 
bolsas de plástico y luz: un verdadero simulacro; es muy conceptual, muy inocente... 
pero tan perverso como el simulacro platónico. Las bolsas de plástico de la compra, 
que son ya un icono de la vida cotidiana y de la sociedad de consumo, con el turismo 
se han convertido en un signo del mercado globalizado; son el signo de un bazar de 
deseos: luces y sombras del comercio y del consumismo. Pasqualotto deforma las bolsas 
hasta darles una nueva forma, comprimiéndolas entre planchas de metacrilato, y al 
iluminarlas, aparecen como vidrieras, resplandeciendo entonces el simulacro: no es 
pintura, tan sólo su apariencia, y por tanto, mucho más ilusionista y mucho más 
metafísica.
Las bolsas, como portadoras de lenguaje con palabras de su país de origen, son una 
imagen de la riqueza y la diversidad cultural. Cada lengua es signo de identidad del 
universo propio de una cultura, y las lenguas minoritarias son un patrimonio amenazado 
por la mundialización. Las dos obras de esta exposición son de bolsas con palabras en 
catalán, lengua oficial en España junto al castellano y, como las otras lenguas románicas, 
nacida de la evolución del latín entre los siglos VIII y X, como resultado de la romanización 
del mar Mediterráneo. 
Por otra parte, las bolsas de plástico de Mario Pasqualotto se sitúan 
en la memoria histórica del origen del comercio en la cuenca mediterránea, por donde 
navegaron los mercaderes fenicios relacionando los pueblos con el comercio y el alfabeto. 
Y fue en ese mar reinado por Poseidón, donde las naves eran impulsadas por el aliento 
de Eolo mientras cantaban las sirenas, donde nacieron los dioses, los mitos, 
la cultura y un tesoro multilingüístico que hay que preservar.

     Il bazar del desiderio di Marga Perera traduzione di Sonia Piloto di Castri
L'opera attuale di Mario Pasqualotto (Barcellona, 1953) è una riflessione sulla pittura e anche sulla società 
contemporanea, basata sul mercantile e sullo spettacolo.. 
Non usa né tele né pennelli, ma ottiene un effetto pittorico creando forma con borse di plastica e luce: 
un vero simulacro; è molto concettuale, molto innocente... 
ma così perverso come il simulacro platonico. Le borse di plastica della spesa, che sono già un'icona 
della vita quotidiana, e della società dei consumi, con il turismo si sono trasformate in un segno del mercato 
globalizzato; sono il segno di un bazar dei desideri: luci e ombre del commercio e del consumismo. 
Pasqualotto deforma le borse fino a dar loro una nuova forma, pressandole fra lastre di metacrilato, 
e illuminate, appaiono come vetrine, riflettendo quindi 
il simulacro: non è pittura, è solo la sua apparenza, e pertanto molto più illusoria molto più metafisica.
Le borse , come portatrici di linguaggio con parole del loro paese d'origine, sono un'immagine della 
ricchezza e della diversità culturale. Ogni lingua è segno di 
identità dell'universo tipico di una cultura, e le lingue minoritarie sono un patrimonio minacciato dalla 
mondializzazione. Le due opere di questa esposizione sono fatte di borse con parole in catalano, 
lingua ufficiale in Spagna assieme al casigliano e, come le altre lingue romaniche nate dall'evoluzione del latino 
fra l'VIII e il X secolo, come risultato della romanizzazione del Mare Mediterraneo. D'altra parte, le borse di 
plastica di Mario Pasqualotto si collocano nella memoria storica dell'origine del commercio nel bacino 
del Mediterraneo, attraverso la quale navigarono i mercanti fenici mettendo in contatto i popoli con il commercio e 
l'alfabeto,. E fu in questo mare, regno di Poeseidone, dovele navi erano spinte dal soffio di Eolo mentre cantavano 
le sirene, dove nacquero gli dei, la cultura e un tesoro multilinguistico che bisogna preservare.

    Desires' bazaar - Marga Perera traduzione di Federica Tammarazio
Mario Pasqualotto's artwork is a reflection about painting and contemporary society, based on trading and 
the desire to show. He doesn't use either burlaps either 
paint-brushes: he obtains a pictorial effect by the use of plastic bags and light,
a true simulacrum, very conceptual and innocent... and perverse, like Plato's simulacra. Plastic shopping bags, 
already an icon of daily life and of our society, have been transformed in a sign of globalized trade through 
the tourism; they are the sign of a desires' bazaar: lights and shadows of business and consumes' society. 
Pasqualotto deforms the bags, until they take a new shape, compressing them between meth-acrylate slabs: 
illuminated, they appears like shop-windows, then reflecting the 
simulacrum. It's not painting, it's only its more illusory and metaphysical appearance. 
The bags, like carriers of language with words of their native country, are an icon of the cultural diversity 
and the richness of our society. Every language represents the culture identity, and the minority languages 
are a patrimony threatened from the borders' disappearance in the World. The two works of this show are 
made of bags with words in Catalan, official language in Spain together to the Castilian: this double presence 
was born from the evolution of the Latin between VIII and X century and as a result of the roman leadership 
on the Mediterranean Sea. On the other hand, Mario Pasqualotto's plastic bags are linked to the historical 
memory of the origin of commerce in the Mediterranean basin, through which Phoenician merchants navigated 
putting in contact the people with trade and alphabet. And in this sea, reign of Poseidon where the ships 
were pushed from Eolo's breath at the sirens' chant, Gods, Culture and a multilinguistic treasure to 
preserve were born.

segue Radu Constantin Rata

enpleinair

progetto