LENGUAJES DEL MEDITERRANEO LA PALABRA COMO SIGNO (Castillano)   A partir del año 2007, EN PLEIN AIR pone en marcha una serie de eventos, cuyo hilo conductor  está entre el imaginario artístico y la concepción de una sociedad multiétnica.  Queremos que éste sea el INCIPIT, la base sobre la que empezar este discurso. Dentro de la  babel lingüística, el Arte es tal vez el único auténtico idioma internacional, aún antes de  que el Doctor Esperanto hubiera codificado una lengua artificial para permitir el diálogo  entre los pueblos. Éste es el cuadro, el marco, dentro del cual se mueve el discurso  multiétnico, a partir de los abecedarios "personales".  El primer reconocimiento del campo y del fondo son los países del Mediterráneo, en una  "concepción" extensa del término.  En el cuadro contemporáneo, el viajero del Arte trae consigo a su imagen la experiencia  estética y, a partir de sus propios alfabetos emocionales, cada artista está invitado a  tener su Lectio Magistralis, cruzando un Mediterráneo ideal, que va deste la Francia de  Sabine Delafon hasta al Estado de Israel de Ronit Dovrat, pasando por la Croacia de Natasa  Korosec, a través de la Italia de Claudio Rotta Loria, Luigi Stoisa, Carla Crosio, Valter  Luca Signorile, Laura Ambrosi... pasando por la España de Mario Pasqualotto, siguiendo el  verbo chipriota de Klitsa Antoniou y mirando al Marruecos de Abderrahim El Hadiri con una  excursión a la China di Chen Li, penetrando en la Rumanía de los hermanos Rata, Emanuel  Mihai e Radu Constantin.  Con estos presupuestos y con el espíritu de una búsqueda ambiciosa, circumnavegamos  idealmente la Tierra y, como modernos Jules Verne, empezamos este Tour du monde en  quatre-vingt jours: pero este viaje no sale de una apuesta, como en la afamada novela,  sino de la certeza de que sólo el conocimiento y la libertad de palabra pueden abrirnos  a nuevos mundos.

LLENGUATGES DE LA MEDITERRÀNIA LA PARAULA COM A SIGNE (Catalano) A partir de l'any 2007, EN PLEIN AIR posa en marxa una sèrie d'esdeveniments, el  fil conductor dels quals està entre l'imaginari artístic i la concepció d'una  societat multiètnica.  Volem que aquest sigui l'INCIPIT, la base damunt la qual començar aquest discurs.  Dins la babel lingüística, l'Art és potser l'únic autèntic idioma internacional,  encara abans que el Doctor Esperanto hagués codificat una llengua artificial per  permetre el diàleg entre els pobles. Aquest és el quadre, el marc, dins del qual  es mou el discurs multiètnic, a partir dels abecedaris "personals".  El primer reconeixement del camp i del fons és als països de la Mediterrània, en  una "concepció" extensa del terme. En el quadre contemporani, el viatger de l'Art aporta a la seva imatge l'experiència  estètica i a partir dels seus propis alfabets emocionals, cada artista està convidat  a tenir la seva Lectio Magistralis, creuant una Mediterrània ideal, que va des de la  França de Sabine Delafon fins a l'Estat d'Israel de Ronit Dovrat, passant per la Croàcia  de Natasa Korosec, a través de la Itàlia de Claudio Rotta Loria, Luigi Stoisa, Carla Crosio,  Valter Luca Signorile, Laura Ambrosi... passant per l'Espanya de Mario Pasqualotto, seguint  el verb xipriota de Klitsa Antoniou i mirant cap al Marroc d'Abderrahim El Hadiri amb una  excursió a la Xina di Chen Li, penetrant en la Romania dels germans Rata, Emanuel Mihai i  Radu Constantin.  Amb aquests pressupostos i amb l'esperit d'una recerca ambiciosa, circumnaveguem idealment  la Terra i, com a moderns Jules Verne, comencem aquest Tour du monde en quatre-vingt jours:  però aquest viatge no surt d'una aposta, como a l'afamada novel·la, sinó de la certesa que  només el coneixement i la llibertat de paraula poden obrir-nos a nous mons.

THE LANGUAGES OF THE MEDITERRANEAN THE WORD AS SIGN . With a nomadic, cross-sectional thought, year after year, in 2007 En Plein Air starts one  series of events whose thread conductor is the interlace between imaginary artistic and  conception of multiethnic society.  We want that this is the INCIPIT, the base on which starting this speech. In the confusion  of the languages, Art is perhaps the only authentication international idiom, still before  that Doktoro Esperanto1 codifies one artificial verbal communication in order to concur  with the people to converse. This the picture, the frame, in which the multiethnic speech  is moving, leaving from "personal" abecedarians. First recognition and background are the countries of the Mediterranean, in an "extensive"  conception of the term. In contemporary picture the traveller of the art drives the aesthetic  experience to its image and likeness. Leaving from the own alphabets, every artist is invited  to lead its Lectio Magistralis crossing the ideal Mediterranean, that spaces from Sabine  Delafon 's France until Ronit Dovrat's State of Israel, passing for Natasa Korosec's Croatia,  journeying in Claudio Rotta Loria's, Luigi Stoisa's, Carla Crosio's , ValterLuca Signorile's  and Laura Ambrosi's Italy... passing for Mario Pasqualotto's Spain, chasing Klitsa Antoniou's  verbo Cipriota (Cyprus speech) and watching to Abderrahim El Hadiri's Morocco, with a excursion  in Chen Li's China, crossing the borders of Emanuel Mihai and Radu Constantin Rata's Rumania. With these departure points and a spirit of ambitious search, we circumnavigate the earth  ideally and, like modern Jules Verne, we start ours tour du monde en quatre-vingt jours;  our travel doesn't start from a bet in money but believing that only knowledge and word  freedom can open new worlds to us. 1 Pseudonym with which L.L.Zamenhof it signed, beginning from the 1887, the first rules  for one international language, the Esperanto

traduzioni a cura di Marga Perera, Federica Tammarazio, Sonia PIloto

croato, arabo, italiano

progetto espositivo

CMYK 2008

enpleinair